La vida balla descalça.

I jo com ballo? Toca una altra tarda de moltes que se situen en una època dolenta. Dolenta. Com puc saber que és dolenta? (És que penso, nena, només tens 15 anys...) Però jo sento que és dolenta. I ara em toca una tarda de sentir enveja per tot el que fan els altres, per com arriva de ser millor la seva creativitat que la meva. I em canso. Estic cansada, m'agrada el què veig però a allò que veig no li agrado jo. No trobo el meu lloc. És això?